dilluns, 14 de desembre de 2015

Activitats per passar el temps

D'ença que hem tornat a l'Escola, les tardes ja no les passem totes a la ludoteca. No per res, sino perque hi ha dos dies a la setmana que no la obren fins a les 18 h.

Així que aquests dies els passem fent activitats a casa. El dimecres per la tarda acostuma a ser el dia de la cuina. Fem pastissos, galetes, pizzes, etc... El dijous el dediquem més a fer manualitats.

Una de les que més ens ha agradat és la de fer massa de sal. En el següent enllaç podeu veure d'on he tret la idea.

Pel que fa a les mides de cada ingredient, haig de dir que les hem variat una mica. Al final hem hagut d'afegir força més farina, ja que sino, la massa s'enganxava massa i no podiem fer res.

Aqui teniu una imatge de com han quedat les manetes d'en Pau:


Ja tenim feina a fer cada any per aquestes dates!

divendres, 27 de febrer de 2015

El llibre mut de l'Aralt

Ara fa un mes, l'Aralt, la filla d'una molt bona amiga va complir el seu primer any. Així que vaig pensar: quin millor regal que un llibre mut per jugar.

En Pau ja en te uns quants, i ara, que ja te 18 mesos, els comença a fer servir, i molt. Així que vist que acostumen a agradar, i que trobo que són molt pràctics, em vaig animar a fer-ne un per a regalar.

Hi ha les típiques pàgines com la bústia, les formes, les flors, la marieta i l'arbre de collir pomes.

A banda d'aquestes, però, he innovat una mica, sobretot amb la pàgina del trencaclosques del MIC. La veritat és que ha quedat genial! El que m'ha donat una idea per al proper llibre...

També hi he afegit els números del 1 al 10, amb la silueta marcada, crec que també pot ser una pàgina interessant. I especialment dedicada a l'Olga, la mare de la criatura, là àgina dels mussols, que són dues divertides titelles i que puc assegurar que li ha encantat.

Aquí teniu el llibre en imatges:
































dissabte, 18 d’octubre de 2014

Arriba el fred!!!

Arriba el fred a Lleida, i que millor per a que els peus no es glacin, que unes sabatilles de feltre per en Pau.

La idea i el tutorial el podeu trobar en aquest enllaç. Veureu que fins i tot us podeu descarregar la plantilla. En el cas de les sabatilles que he fet jo, les mides les he agafat prenent com a mostra unes sabates d'en Pau, ja que el model està més pensat per a nens de només uns mesos....

En Pau encara no camina, així que es passa molt temps gatejant i li són la mar de còmodes. El problema és quan es posa de peu.... aix, rellisca una mica.... però li encanten, i no se les vol treure mai!!!

Aquí teniu unes imatges:




dijous, 9 d’octubre de 2014

Anem a l'escola!!!

En Pau ja va a l'Escola Bressol!!!

El passat 18 de setembre van començar les classes a l'Escola Bressol de sota casa. Per a totes aquelles mares i pares que esteu en la mateixa etapa: Ànims!!!!

No te perquè ser un tràngol, perquè hi ha nens i nens, però és que en el nostre cas, està sent dur per a tots. Els primers dies no vam deixar a en Pau més de dues hores i, tot i això, la senyoreta ens deia que plorava. Per sort, una vegada a casa ja tornava a ser el nen feliç de sempre.

Ara ja han passat unes setmanes, i podríem dir que en Pau comença a estar adaptat. La separació és dura, ja que encara plora quan el deixo, però ara ja, una vegada està als braços de la senyoreta, i nosaltres fora de la seva àrea de visió, es tranquil·litza i es posa a jugar. Quan el recollim, fins i tot ja ens fa un somriure de complicitat, com si ens volgués dir: Home, ja ets aquí!!!!

Destacar la feina de la senyoreta, que està tenint molta paciència. Ja se que és la seva feina, però crec que amb en Pau s'està portant molt bé, i cal reconèixer-ho, i perquè no, agrair-ho.

Ara només queda que quan arribem a classe, i tots els nens cridin: "en Pau, en Pau!!!" ell els hi torni la salutació amb la mateixa alegria.

dimarts, 29 de juliol de 2014

Blog més que recomanable

Perquè no tot són flors i violes, i no vivim en un mon de feltre, escric aquesta publicació per animar-vos a llegir el blog Amb "L" de Claudia. Jo el vaig descobrir per casualitat, a començament de setmana, i ara ja hi entro a diari.

És un blog en el que uns pares expliquen el dia a dia de la seva filla, una nena de 3 mesos a la que li han diagnosticat Leucèmia. No es tracta de tecnicismes ni explicacions mèdiques sobre la malaltia, sinó de les experiències que viu aquesta família i, sobretot, la Clàudia.

Des d'aquí, molts ànims a tots i a la Clàudia un PETÓ ben fort!